jueves, 29 de octubre de 2009

LA PACHANGA ERRANTE: CRÓNICA DE GANGSTERS por Juan Never Nervous


...Quina gran serie. I es podria aplicar a la pachanga del dissabte on va haver un mal rollo general com fa temps (al menys per a qui fa esta crónica) que no havia vist. Mes que equipos vam ajuntar bandes de quatre membres i a vore que passa.

Al principi es va juar un partit a 50 creguem recordar entre un equip format per Sergio Skywalker, Berni, Jose Toro, Ramón i Javi Tolsá (quan de temps!!!) contra un altre integrat per Juan N.N., Mike, Julio David Iceman y Michel. Este segon equipo va estar tot el partit a remolque del primer, que va tindre sempre avantatges molt còmodes de mes de deu punts durant tot el partit, amb Sergio fent el que millor sap, es a dir, el que li dona la gana. L'altre equip mai va tindre opcions en aquest primer match, tot i un voluntariós Mike i una direcció de joc acertada de David.

Després va arribar més gent i es va fer la consabida tripleta de equips que va quedar:

Equipo A: Sergio Skywalker, Tolsá, Jose Toro y Berni

Equipo B: Juan, Mike, Julio y Michel

Equipo C: Girome, Ramón, "Black Mazinger" Jesus, David (no estic segur) y Saúl


També va arribar el webmaster-amo de las llaves-amo del calabozo José tambien conocido como Lakers, pero de paisá, els seus problemes d'esquena el mantenen a la injured list ja massa temps.

No sé quin dels tres equips va tindre mes victories, si algú ho sap segur que ho diga a l'apartat "comentaris", pero crec que va ser el -A-. El equipo B va guanyar uno o a lo millor dos partits, (perdent-ne uno contra el C que anava guanyant 18-4!!!), i l'equip C també uno o a lo millor dos partits. Repetisc, si algún ho sap amb exactitud que ho diga als comentaris. Durant estos partidets, van passar dos coses prou desagradables, una es vore a Jose Toro y a Jesus chillant-se i encararse l'un en l'altre per una falta personal de Jesus en la eixida de un baló a Tolsá, pareix ser que la cosa ja venia d'un altra jugada, el cas es que es posaren a chillarse l'un a l'altre i hasta els del frontó van parar de juar a vore que passava. Vam sentir alguna cosa fora de to i tot.

El equipo C, despres de esta semitangana van baixar els braços i es van limitar a deixarse anotar canastes, ante el abucheo de l'equip B que estava en la font descansant i veia un tongo com una casa. Així no donen ganes de juar, al menos a mi. El cas es que després de esta primera sensació de desconcert va vindre.......una segona sensació de desconcert quan en un partidet entre el equip A y el B, i amb el marcador 6-4 o 8-6, discussió entre Michel y Skywalker per un paló i val del primer al segon. Que aquell diu que no val, que éste que sí. Total, Michel enfadat a la font i es nega a seguir juant (el va sustituir Girome)...victoria per al A. Si be es de veres lo que diu Michel que "ellos tienen calidad de sobra para ganar sin recurrir a los palo i vale", també té raó Sergio quan diu que si es, pues és i punt. Estes cosetes sempre s'acaben compensant durant els partits, si comencem a agarrar la táctica legionaria de sentar-mos en la font quan algo no ens agrada, tindran que fer una font més gran perque no cabrem.

Després abandonó en massa de gent en compromisos i últim partit a 50:

Equipo A: Girome, Juan, Michel, Julio y Mike

Equipo B: "Black Mazinger" Jesús, Saúl, Berni y Jose Toro


Partit sense historia i guanyat facilment per el B amb un Jesus que va agafar una ratxa de tir al mes pur estilo Pedro i que ningú va poder parar, ben acompanyat per un Saúl que va despertar en atac. En l'equip A poca historia que contar, les ganes de sempre de Mike i la voluntat de Julio, el resto a verlas venir en especial Juan que va anar al llarg de la vesprada de més a menys, i després de menys a res. Parlariem amb ell seriament pero sabem que no ens faria ni puñetero cas.

Els premis:

Premi "fela-fela" MVP : Sergio Skywalker. De este tio ja s'ha dit tot, anota-pasa-rebotea-tira-penetra-de dos-de tres-palo i val (ho era, Michel...sorry) en fi, com li va dir el que fa está crónica: Sergio, tú deuries juar amb límit de punts que anotar. Ens va respondre, pero no la van pillar. Menció per a David, que fa exactament lo mateix que Sergio i igual de bé.

Premi "ansiedad de tenerte en mis brazos" al mejor defensor: Mike, com sempre els seus robos hi hauria que posarlos a cámara lenta perque a velocitat normal no s'aprecien, dona moltes posesions als seus equips quan trau les mans i talla els balons. Menció per a "Black Mazinger" i els seus "codos fuera" quan está en la zona, que li ho pregunten a Girome o a les costelles i al cap de Juan.

Premi "Rita Faltoyano" al más chupón: Jesús, en la racha de l'últim partit nomes se'l sentia dir: "damela damela, dame la bola, pasamela", lo següent era tirar. Algo exagerat. Aquí no hi ha mencions, pero Julio que no torne pasar eh? tio, que sempre tenies a quatre damunt teu i jo darrere soletes....

Premi "poco ruido y muchas nueces" al trabajo sucio: Li'l donare'm a Javi Tolsá que va fer de tot un poc i sense fer soroll. Menció per a Jose Toro que no es especialment un tio que pase desapercebut.

Premi "showtime" al jugador més espectacular: Ací li'l tornarem a donar a Sergio
perque jo per lo menos fea molt de temps que no coincidia amb ell juant i es aixó...espectacular. Menció per a Jesus en la racha anotadora de l'últim partit. I menció per a una canasta de Mike desde quatre o cinc metros, d'esquena, amb una sola má i desde fora de la pista de basquet!!! (mirant als arbres, vamos).

Premi "asi habla Zaratustra" a la millor frase: "si no estás d'acord, te'n vas a la font i t'asentes", de Juan de cachondeo a Tolsá després que en una jugada a este últim algú li pitara pasos.

Premi Sony Corleone a las malas pulgas y galletas repartidas: Jesús

Premi Fredo Corleone "merezco respeto!": Berni, va juar com un auténtic jugador d'equip.

Premi Michael Corleone: José también conocido como Lakers, movent els fils en la oscuritat consegueix que siguen ara mateix la 1:32 de la matinada, demá treballe i ací estic fent-li la crónica.

I despedisc está crónica al mes pur estil Juanjo Wallace: no lo olvidéis amigos como dijo el general Patton (consultar Wikipedia) es mucho mejor un buen plan hoy que un plan perfecto mañana, porque la vida no siempre te da una segunda oportunidad..... Carpe jugulum!! (directo a la yugular!)

6 comentarios:

Jose. También conocido como Lakers. dijo...

Lamente moltíssim no haver penjat la crònica abans, Juanín, pero millor que la feres el diumenge, em dona tranquilitat tindre "bales en la recamara". I tenía moltes.

La crònica és BESTIAL, em sap molt mal el que he llegit de que hi havia tensió, sou uns mariconasos, no em deixeu descansar. Però el text és boníssim.

Te donarem el premi "Matt Groening" per als bons entendedors, les teues cròniques són com els capítols de "Los Simpsons", pots vore-los sense "pillar" algunes gràcies, però si les pilles flipes en colors.

"Mejor un buen plan hoy que un plan perfecto para mañana". Xè quin crack.

iceman dijo...

quan es fan els tres equips crec q ramon anava en el equip ser sergio, tolça, berni... i no en el nosotre. molt bona cronica never nervous!
un abraç a tots!!

Juan dijo...

Pues si, no me'n recordava massa dels components dels equips, perdó per els olvidats i canviats

Anónimo dijo...

gracies per la mencio Juan Never Nervous,es un honor per a mi,ahhhh...i Garnett ja no va coix,esta perfecte!jejeje
un abraç

wallace

RAMON JEDI dijo...

BUENA, MUY BUENA JUAN. ME GUSTA TU ESTILO DE ``LO VEO Y NO LO VEO´´. SON CRONICAS QUE ROZAN LO SUBREALISTA DE LO REALES QUE SON.


EN LOS EQUIPOS DE LOS PARTIDILLOS; JUGUE CON EL EQUIPO DE SERGIO. EL ULTIMO PARTIDO, JUSTO DESPUES DE MARCHARSE DAVID, LO JUGUE CON EL EQUIPO DE JUSUS DESTROIER. LUEGO, CUANDO VI COMO SE CALDEABA LA TARDE, ME MARCHE A CASA.


AUNQUE NO ES HABITUAL, HAY QUE SABER MODERARSE Y NO HACER CASO DE PEQUEÑOS LANZES DEL JUEGO. TENER TODOS PRESENTES, QUE POR ENCIMA DE TODO, EL SIGNIFICADO DE ``PERERESMEN´´ ES AMISTAD Y COMPAÑERISMO PARA DISFRUTAR DEL PRIVILEGIO DE PRACTICAR DEPORTE SANO CON AMIGOS. ¿OK?.

Anónimo dijo...

Colegues, vos demane a tots disculpes per la part que me toca, i no vaig a justificar lo injustificable, així q PACHANGAS FOREVER I BON ROLLO!!!

José A. Francés