miércoles, 23 de septiembre de 2009

VERANO EN LA LLOSA: MUNDOS PARALELOS, LAS CRÓNICAS DE BERNNICK por Juan Never Nervous


En el capítulo del sábado:

-Girome: si estuviera Lakers aquí esto no pasaria
-Juan: pues mira ahora que lo dices es verdad
............

- Berni: jo no la he demaná, no me la pense veure
- Julio: Va Berni, no sigues aixina, que coses mes cares t'han pagat.

Pero vayamos al principio:

La vesprada no prometia molt en quant a gent per a juar, eixe mateix dia a les sis i mitja juava Espanya les semifinals del Europeu contra Grecia pero així i tot es va ajuntar un grup de basketeros per a cumplir el trámit de la pachanga del dissabte. Al principi només erem sis juant un tres per a tres i vam començar abans d'hora perque voliem vore el partit. Després van arribar sis jugadors mes, i ja per últim i els dos juntets, Berni i Toni el legionario. La cosa prometia...

Al principi hi havien dos equips: el A, format per Jose Toro, Javi Vidal i Josep Rebanyetor, i el B, format per Juan Forever Nervous, Mike y Julio. Van juar tres partits, un a vint i dos a cinquanta. Els marcadors no els recorde exactament. El primer a vint i el primer a cinquanta els va guanyar el A sense cap tipo de problemes, amb un Toro imparable desde fora i desde dins i fent un tratge a medida a tots i cada un dels components del B. El B estava sense idees, amb Mike tirant be de fora pero sense sort entrant, Julio també sense sort i Juan molt tapat sempre (i si no, ja s'encarrega ell de taparse). Entre partit i partit van acudir Oscar, Girome, Alex, Jacob, Emilio (amb la cara pintada de negre per les paelles de Canals, este chaval cada dia te ix per algún puesto), Adolfo (o Elfi) i un xaval amb coleta que no conec. El cas es que se posaren a juar en l'altra canasta i no va haver cap tipo de comunicació entre els quatre equips. Ells en una canasta, nosaltres en l'altra i aixi tota la vesprada, com si no ens coneguerem. En un dels viatges a la font Girome li va comentar amb raó a Juan que si Lakers estuviera allí, esto no pasaria y jugariamos mezclados y entre todos. Raó no li faltava, la veritat.

El cas en que per a l 'ultim partit a cinquanta dels equips A y B, arribaren els "reforços" Berni y Toni el legionari juntets. Berni a l'equip B y Toni al A. Victoria fácil en este últim partit per al B, més perque Toro estava ja molt cansat i va abusar dels triples que ja no li entraven com abans. Un dels millors en el A en este últim partit va ser Toni el legionario que va fer 10 o 12 punts de dins la zona ante la defensa (per dir-ho de alguna manera) de Berni. Aportació de Berni a la victoria del B: dos pedrades al tablero.

En l'altra canasta els equips eren: Emilio, xaval de la coleta, Alex y Jacobo contra Oscar, Adolfo y Girome. No sabem el que va pasar en esta canasta en quant a marcadors i partits, pero segons Girome el seu equip era el que dominava.

Després, Mike, Jose Toro, Julio, Juan, Toni el legionario y Berni (que arrivaren al lloc altra volta junts), ens varem ajuntar per a vore i disfrutar del España-Grecia en un bar de una gasolinera, compartitnt cervessa, coca-cola, picaetes i molta risa. Be, compartir es un dir, perque al demanar una segon ronda de lo mateix Berni no va voler la segona coca-cola, que per no deixar-la en la taula es va haver de repartir, davant les queixes de Julio recriminant-li que si era per no pagar-la ja ho farien el resto, que no era la primera (i mes cara) volta que aixó havia passat. Al final no va pagar res. Si es que jo l'admire tot s'ha de dir. Al final tots a casa cada uno en el seu cotxe menos Berni y Toni que se'n van anar com van vindre, juntets, Deu els tinga en la seua gloria.

Premis:

MVP: de la meua canasta clarament Toro, en els dos primers partits no hi havia ningú que el puguera parar, com diria Ramón Trecet: "canastas desde aquí, desde allí, desde el otro lado, dejando atrás a uno, a dos a tres defensores, algo realmente impresionante". En el segon partit ja estava molt cansat i els triples ja no li entraven. En l'altra canasta: Oscar (paraules textuals de Emilio: está fent-mos pols)

Defensor: per una canasta Josep Rebanyetor
, molt apegalós i secant molt bé a Juan (encara que ja sabem que Juan es seca soles). Menció per a Mike, sempre tallant tot lo que li passa per els ulls.En l'altra canasta: Jacob (segons Girome)

Mes espectacular: Javi Vidal per una part, molt rápid, entrant a canasta amb força i tirant molt be, va sabe dirigir molt be el seu equip. Menció per a Toni el legionari que va juar el partit de la seua vida amb l'ajuda de Berni. En l'altra canasta: no sabem

Poco ruido y muchas nueces: Lakers, sin hacer nada de ruido y sin ni siquiera aparecer por la pista a jugar, su ausencia ha provocado la división de la pachanga. Preferimos estar tres cuartos de hora para hacer los equipos y jugar entre todos que jugar como lo hicimos el sábado y en esto Girome me dona la raó. No nos gustan estas nueces que conste.

Chupa-chups: buff, complicat. Li'l donare'm a Juan que sempre que clava una canata te que tirar les tres seguents. Menció per a Josep Rebanyetor i un 0 de 6 en triples molt raro en ell. En l'altra canasta: Girome ( a mi, dámelo ese premio a mi, según dijo)

La frase: "todos los legionarios sonrien igual"!!! de Mike, en vore la cara de satisfacció de Toni veient que li entrava tot sense oposició.

6 comentarios:

Jose. También conocido como Lakers. dijo...

IMPRESIONANT. Hi ha alguna falta i el "spanglish" o "castellanish" és constant, però val la pena deixar-ho tal qual, per a que conserve l'essència.

INCREÏBLE TREBALL, GRACIES JUAN, DE VERES. M'he partit de la risa, en serio.

Anónimo dijo...

lakers quan estarà la segona part de la final del torneig de llosa? i eixe super remix??
una abraçada i a vorer si puc anar pronte!!

Lakers dijo...

Jejeje Es que tinc moltes coses en cartera, pero tranquils que no se m'oblida. A finals d'esta setmana o principis de la que ve caura algo.

Anónimo dijo...

juan la crònica desternillant!!!
per cert el diumenge tenim un partidasso al Pavelló ballester a les 19h : la Final de la Lliga Valenciana!!!
Damian

Mike dijo...

L´autèntic MVP d la vesprà va ser Toni el legia!va desplegar tot el seu armament de fundaments al poste baix per a superar la sempre dura i asfixiant defensa d Berni.En quant a Ramon jo sempre vaig creure en ell i en la selecció,apart crec q certs misteris deuen d qdarse en això..un dramàtic misteri!!

RAMON JEDI dijo...

DRAMATIC MISTERI!!!! QUE VE HAS PARLAT... JAJAJAJAJAJAJAJAJAJJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJJAAJ UUU HU H U H